El desig de ser mare és una de les coses més meravelloses amb que ens trobem a la vida. I encara més meravellós és el moment en que amb l’evidència de l’embaràs sabem que creix dins el nostre ventre aquest petit.

I tant i com gran és l’amor per aquest fill o filla és gran el sentiment de pèrdua i de tristesa si malauradament aquesta nova vida no pot seguir endavant…..

La pèrdua d’un fill durant l’embaràs és un fet molt dolorós per la mare, pel pare i per tota la família.

Sovint, a més, els pensaments són constants, i la desesperació dels braços buits és tan creixent que la necessitat d’expressar aquesta pèrdua topa amb un sentiment de soledat immens. La sensació d’incomprensió pren protagonisme i dificulta el poder-ne sortir, el poder tornar a respirar aire fresc, amb el buit del fill que no va ser….
Un dels meus objectius com a professional de la salut centrat en el camp de l’obstetrícia, és transmetre la importància d’aquest fet als col·lectius sanitaris amb que uns pares hauran de tractar en aquests casos.

Com a Mans de Mare, i dins del projecte d’acompanyament a la criança vull atendre també a aquestes altres mares, oferint ajuda i suport tant al dol, com a la consecució d’un nou embaràs, cosa que no sempre és fàcil, o fins i tot a afrontar una nova maternitat sense pors, per poder-la gaudir com tots us mereixeu.

Un dels projectes és el grup d’ajuda Estels de Mare. Aquest és un espai de trobada voluntària on pares i mares hi sou benvinguts per compartir vivències i sentiments, experiències i neguits, un lloc per escoltar i ser escoltats, per ajudar-vos a trobar plegats el camí de recordar amb serenor als nostres fills, als petits infants que viuen en els nostres cors i poder-nos així sentir millor.