De vegades, ja sigui per pròpia decisió, ja sigui per necessitat, cal recórrer a la lactància artificial…

Si la teva voluntat era l’alletament matern, pot ser difícil d’acceptar, però cal no desanimar-se i pensar que en aquests moments el millor que li pots oferir al teu fill és una bona alimentació i la sensació de benestar d’una mare que està fent molt bé els coses.

Si, en canvi, es tracta d’una elecció personal, tampoc cal culpabilitzar-se davant d’altres postures. Si bé, sóc una ferma defensora de la lactància materna com el millor regal que li podem i que ens podem fer (veure les meves reflexions al voltant d’aquest tema), opino que cal respectar i donar ajuda a qualsevol de les opcions.

Podem fer així que el moment d’alimentar al nostre fill o filla sigui meravellós, és clar…. El moment de preparar-li el biberó, amb cura, que no cremi, enrasar la quantitat de llet necessària, fer la barreja…. i finalment oferir-lo al nostre nadó…, i veure com se’l va prenent amb gana en l’escalfor dels nostres braços, fins que satisfet, sovint, es queda adormit.

N’haurem d’aprendre, la posició, la succió, la preparació, la neteja……, tot un món per explorar…