Més enllà de les paraules, apareixen les carícies com una forma de llenguatge”
Durant l’embaràs de la meva primera filla, va caure a les meves mans el llibre de Frederich Leboyer, “Shantala. El arte del masaje”. Vaig córrer a comprar-lo quan una persona molt important per mi me’l va esmentar. El vaig llegir i rellegir, imaginant-me mare, fins que a la fi vaig tenir als meus braços la meva filla.
Quan tenia aproximadament un mes d’edat ens vam iniciar en el massatge, gaudint de cada carícia i de cada estona tan plena de tendresa. A les poques setmanes vaig assistir a un curs de massatge infantil per a pares i mares on vaig aprendre la tècnica dels moviments que calia fer, la intensitat, la mirada, els beneficis…, i així, cada vespre, abans del bany, ens dedicàvem una bona estona de massatge. Poc a poc els vincles entre nosaltres i la complicitat que s’establia es van anar fent més i més grans. Al cap d’un any va néixer el meu segon fill, que també va rebre els meus massatges, aquella estona íntima en que només hi érem tots dos.
